Joan Fuster ens parla sobre la lectura i sobre els diferents tipus de lectors que hi ha.
La lectura crec que és un tema molt important per a les persones, sobre tot per als que volen aprendre més coses, enriquir el seu vocabulari, deixar anar la seva imaginació i moltes més coses.
La lectura és un tema que ha viscut amb l'home des del començament de l'història. L'home sempre ha llegit, bé perquè li agradava o bé per obligació.
Llegint es poden aprendre moltíssimes coses.
Avui dia la lectura es pot trobar en molts llocs diferents com per exemple en revistes, diaris, a internet, etc, no només ha de ser necessàriament un llibre.
Jo crec que encara que no ens agradi llegir ho hauriem de fer per obligació i no obligatoriament hem de llegir només llibres, encara que siguin els més adequats. Si un llibre ens aborreix podem llegir altres coses.
La societat d'avui dia penso que cada cop li dóna menys importància a la lectura, sobre tot els joves, ja que es distreuen amb altres coses, coses que poden ser inútils.
Amb l'aparició de les revistes, diaris, etc, la gent li dóna menys importància als llibres que són els més interessants.
lunes, 13 de abril de 2009
lunes, 27 de octubre de 2008
ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA
PRESONER
L'any 1423, el condottiere Francesco Sforza va entrar per sorpresa a la ciutat de Nàpols. Va vencer a Alfons el Magnànim i va fer presoners molts cavallers catalans i aragonesos, entre els quals es trobava Jordi de Sant Jordi.
Jordi de Sant Jordi explica en aquest poema com era la seva situació a la presor. Diu que va tenir sort ja que només el van fer presoner i no el van matar. Ell pensa que no va tenir la culpa del seu empresonament ja que va lluitar com un bon cavaller respectant les normes dels cavallers i tampoc la va tenir el seu senyor, Alfons, sino que la culpa era de les forces enemigues les quals van véncer.
A la presor no pot deixar de pensar en la seva salvació. Alfons el vindrà a rescatar.
PRESONER
L'any 1423, el condottiere Francesco Sforza va entrar per sorpresa a la ciutat de Nàpols. Va vencer a Alfons el Magnànim i va fer presoners molts cavallers catalans i aragonesos, entre els quals es trobava Jordi de Sant Jordi.
Jordi de Sant Jordi explica en aquest poema com era la seva situació a la presor. Diu que va tenir sort ja que només el van fer presoner i no el van matar. Ell pensa que no va tenir la culpa del seu empresonament ja que va lluitar com un bon cavaller respectant les normes dels cavallers i tampoc la va tenir el seu senyor, Alfons, sino que la culpa era de les forces enemigues les quals van véncer.
A la presor no pot deixar de pensar en la seva salvació. Alfons el vindrà a rescatar.
lunes, 6 de octubre de 2008
QUIM MONZÓ: FIRA INAUGURAL A FRANKFURT 2007
Quim Monzó és un autor, pel que jo penso, bastant interesant i entretingut, ja que al seu discurs posa molt interès i és un discurs molt ‘viu’. Pel que fa als seus llibres encara no he llegit cap, perquè fins ara no el coneixia, però amb el que he vist i llegit, sincerament, m’ha atret molt l’interès i espero poder llegir alguna de les seves obres.
El 2007, va ser convidat a la fira de Frankfurt per fer un discurs inaugural i ho va fer explicant un conte.
El public era d’una edat entre un 40 i 60 anys. El public va reaccionar d’una manera que deia que tots estaven d’acord amb Quim Monzó i entenien perfectament el que volia dir amb aquelles paraules. Pel que fa al text en si no només s’adreçava a aquell públic sino també a altres persones més joves.
L’autor va triar aquest tipus de text perquè crec que d’aquesta manera astreus millor l’atenció del public i no s’aborreix.
El tema principal que es tracta en aquest discurs és el de la cultura catalana.
Per atreure l’atenció del public parla bastant depressa i amb una veu forta i entenedora. Amb aquests recursos que utilitza, aconsegueix atraure l’atenció del public de manera que estàn tots molt atents.
Penso que els principals objectius que volia aconseguir amb aquest discurs són fer conéixer als altres països la cultura catalana i l’importància que té.
Frederic Mistral va ser el guanyador del premi Nobel de literatura l’any 1904, i Quim Monzó l’anomena perquè era occità i els occitans amb els catalans són ‘amics’.
El discurs m’ha semblat molt bé ja que s’entenen perfectament les seves idees i és molt entretingut. Jo crec que pel que fa a la literatura catalana ha fet que la gent d’altres països comencés a tenir més interès i a conéixer més coses sobre el catalans.
El 2007, va ser convidat a la fira de Frankfurt per fer un discurs inaugural i ho va fer explicant un conte.
El public era d’una edat entre un 40 i 60 anys. El public va reaccionar d’una manera que deia que tots estaven d’acord amb Quim Monzó i entenien perfectament el que volia dir amb aquelles paraules. Pel que fa al text en si no només s’adreçava a aquell públic sino també a altres persones més joves.
L’autor va triar aquest tipus de text perquè crec que d’aquesta manera astreus millor l’atenció del public i no s’aborreix.
El tema principal que es tracta en aquest discurs és el de la cultura catalana.
Per atreure l’atenció del public parla bastant depressa i amb una veu forta i entenedora. Amb aquests recursos que utilitza, aconsegueix atraure l’atenció del public de manera que estàn tots molt atents.
Penso que els principals objectius que volia aconseguir amb aquest discurs són fer conéixer als altres països la cultura catalana i l’importància que té.
Frederic Mistral va ser el guanyador del premi Nobel de literatura l’any 1904, i Quim Monzó l’anomena perquè era occità i els occitans amb els catalans són ‘amics’.
El discurs m’ha semblat molt bé ja que s’entenen perfectament les seves idees i és molt entretingut. Jo crec que pel que fa a la literatura catalana ha fet que la gent d’altres països comencés a tenir més interès i a conéixer més coses sobre el catalans.
domingo, 21 de septiembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)